Guerrero

El "bailaor" Eduardo Guerrero (Cadis, 1983) presenta el seu nou espectacle, Guerrero, que porta per títol el seu cognom polisèmic i que segueix una trajectòria iniciada quan encara era un nen com "De Dolores" o "El callejón de los pecados". Aquest cop, el "bailaor" se centra en la seva relació amb les dones; la seva mare, els seus amants, les seves amigues, en aquest territori límit en què la sentimentalitat conviu amb la sensualitat, però supera ambdues temperatures vitals, fins a trobar un pont entre gèneres i sexes. Escortat pel cantant de Pasión Vega i amb les guitarres de Javier Ibáñez i Benito Bernal, presenta un llarguíssim ventall d'estils: des d'una saeta inicial als cuplets de comiat, travessant un ampli camí de malaguenyes, fandangos, "rodeñas", "granaínas", "verdiales", "bulerías por soleá", "polos", cançons de bressol", seguidilles, tangos, sambres i alegries. Tota una antologia interpretada amb accent propi de Guerrero, que es converteix en una al·legoria de la seva pròpia concepció del món i de l'espectacle, amb un clar guanyador d'aquesta epopeia: el ball flamenc.