Los gestos

Sembla que Topazia ha heretat una sala circular en la qual vol obrir un bar. Bé, en realitat vol tornar a actuar, però és més fàcil portar gent a un bar que a un teatre, la qual cosa té sentit, ja que una canya no defrauda. Així que obrirà el bar i ficarà un escenari dins. Sembla que Sergio l'ajuda a muntar un homenatge a la cantant italiana Mina. Li dirigeix els gestos. Sembla que és el seu nuvi, però no el tenen clar. Sembla que apareix de sobte un home amb ulls d'un terror antic. Sembla que aquesta arribada genera una certa inquietud en tots. Sembla també que hi ha un pianista jove. I una ballarina vella. Sembla que venen d'un altre temps i sembla que aquest temps va als salts, parpellejant. Cos Sembla que alguna cosa passa amb els gestos. Com si també anessin als salts. -Parpellegen?- S'han mogut de lloc, sembla, com en un terratrèmol que fa ara tremolar el sentit. Ja ningú sap si fa el que fa perquè vol o solament repeteix el que algú ja ha fet abans. Sembla que això de l'abans és relatiu. Que no es pot determinar si el que passa precedeix o si segueix al que segueix. O quines coses es van perdre en un tancar d'ull.