La dona fantasma

La dona fantasma és una comèdia delirant i excessiva, una sàtira immoral sobre la moral, una revisió sobre la funció de la ficció, un retorn a la infància, al primer amor, al moment en què tot era possible, com en el teatre. La dona fantasma gira al voltant de quatre mestres a finals dels anys setanta. Porten una vida intensa i melancòlica, marcada pel cura dels pares i dels fills, pels desenganys amorosos i pels desafiaments que els provoquen les seves alumnes. L’extraordinari irromp en aquesta quotidianitat esglaiadora: una dona fantasma. L’aparició del fantasma és la porta d’entrada a un altre món: el del passat, el de la memòria. La ficció per explicar l’impossible. El teatre com a sessió d’espiritisme. El teatre com a artefacte de memòria. De fantasmes, d’espectres, de morts que parlen; de tot això està feta la història, i de tot això està fet el teatre.