El monstruo de los jardines

El monstruo de los jardines s'inspira en l'episodi d'Aquil·les en Sciros, quan la seva mare l'amaga, la nimfa Tetis, a la cort del rei Licomedes, disfressat de dona perquè no es compleixi la profecia de la seva mort a Troia. Calderón posa el mite al servei de les seves inquietuds filosòfiques i converteix a Aquil·les en Segimon. D'aquesta manera, veiem a l'heroi en potència sortint de la cova on la seva mare l'ha tingut tancat quinze anys, pràcticament des del naixement, i el seguim en un viatge iniciàtic, a través de les gestes de l'amor, fins a entreveure l'heroi que serà a Troia. Les comèdies mitològiques de Calderón representen el cim del teatre barroc com a fusió de les arts, i la meravella dels versos que amaga aquest Monstruo de los jardines reclamen que el situem com una de les obres clau de don Pedro.