Malgrat que els avenços en accessibilitat als espais escènics són una realitat cada vegada més present, de què serveixen si no es transmeten de manera adequada?
El primer esglaó per poder accedir a una funció accessible és disposar d’informació clara i fàcil de trobar. No només cal informar de quins recursos d’accessibilitat disposa la funció, sinó fer que aquesta informació sigui accessible en si mateixa i permeti a cada persona saber quines opcions té i com pot gaudir de l’espectacle.
Tanmateix, encara avui aquesta informació no sempre arriba al públic de la manera més adequada. Hi ha equipaments escènics que disposen de recursos i programen funcions accessibles, però que no sempre els donen prou visibilitat o faciliten totes les dades necessàries perquè les persones que els necessiten puguin conèixer-los i utilitzar-los.
I és en aquests petits detalls on, de vegades, l’accessibilitat pot quedar en segon pla.
A l’hora de comunicar l’accessibilitat, hi ha alguns errors comuns que poden dificultar l’accés a les funcions accessibles. Alguns dels més habituals són:
- Anunciar la funció simplement com a «funció accessible»
Un dels primers errors que ens trobem és la manera com es parla de les funcions accessibles. Sovint, quan consultem la programació d’un teatre, trobem sessions marcades com a «accessibles», però sense especificar què implica exactament aquesta accessibilitat.
Quan parlem d’accessibilitat, hi ha diferents mesures i recursos, i no tots responen a les mateixes necessitats. Una funció pot comptar, per exemple, amb subtitulació adaptada, audiodescripció, bucle magnètic o altres recursos.
Per això, és important indicar de manera clara quines mesures s’ofereixen en cada funció. La informació hauria de permetre identificar quin recurs s’ofereix i en quina sessió. D’aquesta manera, cada persona pot saber amb antelació si aquella funció respon a les seves necessitats i decidir si és la sessió més adequada per assistir-hi.
- Tenir la informació dispersa o difícil de trobar
Un dels problemes més habituals amb què ens trobem a l’hora d’intentar accedir a una funció accessible és que la informació sobre accessibilitat existeixi, però sigui difícil de trobar.
Per exemple, una persona pot trobar les dates i els horaris d’un espectacle, però haver de consultar un altre apartat de la web o una agenda que recopila les funcions accessibles, o fins i tot contactar directament amb el teatre per saber quina sessió disposa del recurs que necessita.
La informació sobre accessibilitat hauria d’estar integrada en els canals habituals de comunicació de l’espectacle i ser fàcil de localitzar, sense que la persona hagi de fer una cerca específica per trobar-la.
- No prioritzar ni promocionar les funcions accessibles
Un error que podem trobar dins dels equipaments teatrals és que les funcions accessibles no rebin la mateixa atenció que la resta de funcions. Sovint, aquestes sessions queden en segon pla i no es promocionen amb la mateixa intensitat, ja sigui a través dels canals digitals o dels canals convencionals de comunicació.
Les funcions accessibles també formen part de la programació del teatre i haurien de tenir presència dins de la seva comunicació habitual, sense quedar relegades únicament a espais o canals específics d’accessibilitat.
- Que el personal no estigui informat sobre l’accessibilitat
Malgrat que tant la programació en format web com en paper són canals fonamentals per accedir a la informació d’una funció, la comunicació de l’accessibilitat no acaba a la pàgina web. Quan una persona vol assistir al teatre, poden sorgir dubtes o necessitats d’informació que requereixin un contacte directe amb l’equipament. A més, no totes les persones usuàries poden trobar o resoldre de manera autònoma els seus dubtes a través del web, per la qual cosa és important disposar de canals de contacte que permetin obtenir la informació necessària de manera clara i accessible.
Per això, la informació sobre accessibilitat també ha d’arribar als equips que tenen contacte directe amb el públic, des del personal de taquilla fins al personal de sala. Totes aquestes persones haurien de disposar de la informació necessària per poder respondre dubtes sobre els recursos disponibles, orientar els usuaris i garantir que l’accessibilitat es mantingui al llarg de tota l’experiència, també un cop han arribat al teatre.
- No informar des d’on es pot gaudir del recurs
No tots els recursos d’accessibilitat es poden gaudir de la mateixa manera des de qualsevol punt de la sala, ni el seu ús és sempre el mateix. Per això, informar que existeix un servei no sempre és suficient: també cal explicar les condicions en què es pot utilitzar.
Un exemple clar és la subtitulació adaptada. Si els subtítols es projecten en una determinada zona de l’escenari, la seva visibilitat pot variar segons la ubicació del seient. Per a una persona que necessita aquest recurs, saber des de quina fila o zona es poden veure correctament pot ser crucial per poder gaudir de l’espectacle.
També és important informar sobre aspectes relacionats amb el funcionament dels recursos. Per exemple, en cas que sigui necessari utilitzar un dispositiu, cal indicar on es pot recollir i si cal fer alguna gestió prèvia per utilitzar-lo. També pot ser important informar de si cal arribar amb antelació o qualsevol altre aspecte relacionat amb el seu ús.
Tot i els avenços que s’han fet en aquest àmbit, encara queda molt camí per recórrer perquè aquests recursos arribin realment a totes les persones que els necessiten i compleixin la seva funció.
Garantir l’accessibilitat no consisteix només a oferir recursos, sinó també a fer-los visibles, explicar-los de manera clara i facilitar-ne l’ús.
