Una mena d'Alaska

Una peça de Harold Pinter a partir d'un dels casos clínics del neuròleg Oliver Sacks dirigida per Ivan Benet i amb la dansa d'Andrés Corchero. La història d'una dona que torna en si després de vint-i-nou anys adormida. Un cop vaig llegir aquest text de Harold Pinter, l'impuls i la necessitat d'unir dansa i teatre va anar prenent forma a mesura que m'endinsava en el món que planteja l'autor. Pinter escriu una peça tan enigmàtica com emocionant sobre un despertar fascinant i esperat, el d’una dona que ha patit encefalitis letàrgica. L'obra transcorre enmig d'aquest estat tan reconeixible en què la realitat i el somni conviuen paral·lelament, i la vida i la mort s'entrellacen virtuosament fins al punt d'arribar a dubtar de si allò somniat ha estat viscut o allò viscut tan sols ha estat un somni. Un text meravellós i poètic, el rerefons polític del qual s'entreveu subtilment com el fons d'un llac en calma i ens convida a reflexionar sobre la societat adormida i l'imminent despertar d'aquesta època letàrgica. Fins quan dormirem? — Ivan Benet