Los gatos mueren como las personas

L'obra de 1980 Quartet (Quartet) de Heiner Müller i la pel·lícula de 1971 Warnung vor einer heiligen Nutte (Atenció a aquesta prostituta tan volguda) de Rainer Werner Fassbinder expressen una crítica radical dels sistemes de poder, tant a nivell personal com institucional. V violència, sociopatía, manipulació, control, imperialisme, corrupció, delinqüència sexual… són alguns dels temes centrals d'aquests dos treballs artístics. En Quartet, un home i una dona s'enfronten en un joc de rols sexuals cada vegada més teatral, mentre que en Beware of a Holy Whore els actors i l'equip d'una pel·lícula esperen en un hotel espanyol al fet que arribi els diners que els permeti continuar rodant. El treball d'aquests dos artistes alemanys corrobora de moltes maneres la devastació i el caos dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Van escriure obres i van fer pel·lícules en les quals es dirigien a la danyada psique humana després que la persecució, la destrucció i la bogeria haguessin acabat. Així, les peces de teatre de Müller tendeixen a semblar més textos fragmentats i desordenats que obres convencionals, i les pel·lícules de Fassbinder sovint retraten ambients claustrofòbics emocionalment carregats en els quals els personatges semblen estar esgotant els desenllaços d'algun terrible joc final. M'agradaria imaginar una representació teatral que utilitzi motius de Quartet i Warnung vor einer heiligen Nutte per a crear una obra nova, Los gatos mueren como las personas. En aquest nou treball, quatre intèrprets esperen asseguts en el vestíbul d'un teatre al director de l'obra en la qual estan en aquest moment treballant per a continuar amb els assajos. L'obra és Quartet. En aquest ambigú també és present l'escriptor, Heiner Müller, i una persona que atén el bar. Segons es van deteriorant les relacions humanes dins d'aquest grup de gent en un joc sociosexual, el director apareix de tant en tant per a malparlar contra les condicions de treball en el teatre i la impossibilitat de materialitzar la seva visió de l'obra. Los gatos mueren como las personasés una meditació sobre dues dels més urgents estats humans de l'existència: l'avorriment i el desig. És també un homenatge al treball de dos dels artistes més sorprenentment originals del segle vint.