El 7 de febrer de 1972, una joveníssima Montserrat Roig va visitar Josep Pla a casa seva per entrevistar-lo. Les converses que van tenir aquell dia Pla i Roig a Llofriu, a la platja de Pals i a Palamós van ser la base de l’article Josep Pla en su madriguera, publicat a la revista Destino el 4 de març de 1972.
L’espectacle recrea amb humor aquesta trobada, i ens permet gaudir de la genialitat d’aquests dos caràcters únics. Roig, periodista, escriptora i pionera del feminisme català, i Pla, possiblement l’autor català més llegit i popular de totes les èpoques, encarnen dues versions oposades i difícilment conciliables d’entendre el món: ella era jove,feminista, progressista, i ell misògin, conservador i vell.
L’obra ens recorda que els xocs generacionals i ideològics són inevitbles, però que poden conviure amb el respecte i l’admiració entre els diferents. L’espectacle, divertit i acessible, utilitza el format del pòdcast per fugir de la idea de la representació literal d’aquests dos personatges únics, irrepetibles i completament icònics.
NOTA: El text de l’espectacle parteix de l’entrevista publicada per Montserrat Roig a Destino, però està combinada amb altres textos i entrevistes de tots dos autors de forma absolutament lliure. No és teatre-document: és ficció.
En Pla pot ésser un escriptor tan conservador com vulgueu. Però és extraordinari. […] tots els qui vam néixer a la dura i rígida postguerra i ens mossega el cuc de les lletres, tenim la santa obligació d’amarar-nos, d’enfitar-nos de la seva saviesa literària. Qui pogués escriure com ell!
Montserrat Roig
Vostè té una gran capacitat d’expressió i moltes coses al cap. En aquest país, no és pas gaire corrent. S’hauria de remoure una mica aquesta literatura en vista a l’època d’avui. Podria fer un gran bé. […] Hem de salvar aquesta literatura, no ho creu?
Josep Pla, en una carta a Montserrat Roig
