Una comèdia divertida i punyent a l’entorn de la realitat de la gent gran, que parla sobre l’amistat, l’amor, la vellesa i la solitud.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així l’han anomenat fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit s’acaba de morir i ella ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange queda molt més elegant.

A l’esmentada residència coneixerà l’Ernest i el Mateu. Són dos avis que, malauradament, s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt i passadís avall. El contrast entre les ganes de viure de la Solange i l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran, i de quina manera!, la vida de la Rosa, la directora de la residència.

Com diu un dels personatges: “La vida és massa curta per viure només cent anys”.