Una comèdia sobre la coherència (o incoherència) i la passivitat davant del canvi climàtic.
Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embussen, les parets s’esquerden… Reconèixer el problema és –ja ho diuen– el primer pas per solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?
Els membres de La Calòrica tenien ganes d’obrir el meló del canvi climàtic. Feia temps que el tema els travessava i se’ls creuava pel camí quan parlaven de qualsevol cosa: El capitalisme, el canvi climàtic. El populisme, el canvi climàtic. L’emprenedoria, el canvi climàtic.
La companyia no volia explicar una història sobre les seves conviccions ecologistes sinó que volien entendre què és el que fa que no reaccionem amb més contundència. Volien entendre quins motius ens porten a dir una cosa i fer-ne una altra.