Desbarats

Entre l’esperpent de Valle Inclán i el teatre de l’absurd, torna el Villalonga més càustic als escenaris. Als anys quaranta, en plena postguerra civil espanyola, Llorenç Villalonga va escriure diverses peces teatrals curtes. En llegia una de diferent cada any al sopar de la nit de Nadal que Dona Maria Coll i Roca organitzava a can Ferrandell al carrer de Sant Jaume de Ciutat on Vilallonga i la seva esposa hi eren convidats. Les va escriure com un “divertimento” per passar l’estona basades en fets reals que durant l’any havien ocorregut als mateixos entaulats. No tenia cap intenció que mai fossin publicades ni molt menys representades. En aquestes peces, Llorenç Villalonga, va transformar can Ferrandell en can Serralta i Dona Maria Coll amb Dona Catalina marquesa viuda de Pax, més coneguda com Mumare, envoltada d’una cort de fills, filles, gendres, nores, un capellà, el pare Florejat i l’amic escriptor Minos i la seva esposa Amaranta, un grup de gent frívola que girava la cara a la realitat que vivia el país en aquells moments.