El Carlos, la Laia i el Manuel es retroben amb la senyoreta Mercedes, la mestra que els va ensenyar a llegir i escriure quan eren petits. Queden lluny aquests temps quan eren nens, percebuts com una fulla en blanc on el somni o l’aspiració semblaven possibles. Han passat més de vint-i-cinc anys i ara són adults que han superat els trenta i es van acostant a la quarantena. La vida de cadascun d’ells ha anat per camins diferents. El retrobament, aparentment casual, amb la senyoreta Mercedes, resultarà inquietant i trastornador per a cadascun d’ells. Posar el retrovisor obrirà interrogants i també velles ferides. Ningú té escapatòria d’aquest retrobament amb el passat, tampoc la que va ser la seva mestra, o cap d’ells. Potser tampoc nosaltres.