En Don Ramón María de Vallel-Inclán, de Ramón Gómez de la Serna, es produeix un doble retrat, el del retratista i el retratat, els dos “Ramones”.
Viatjant cap a la vida, l’obra i l’ànima de Valle-Inclán, Gómez de la Serna ens permet observar les seves eines d’anàlisi, els seus instruments de dissecció, el seu cànon estètic. Així es produeix el miracle de la suma estilística i vital de dos creadors literaris essencials per a entendre una bona part de l’Espanya del segle XX.